Fernando Daza Fernández. Sevilla, 1979. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla en l’ especialitat de Pintura. Acaba l’últim curs de la llicenciatura a la Universitat d’Atenes amb una beca Erasmus. Una vegada finalitzats els seus estudis passa diversos anys presentant-se a concursos d’ art i obté diversos premis i beques que li permet seguir produint i investigant en diferents tècniques plàstiques. Les seves novedoses obres en paper són el resultat d’ un llarg procés de recerca. Es fa amb una gran quantitat de papers antics procedents del negoci del seu pare, un bufet d’advocats i assessoria fiscal, i decideix utilitzar-los com a material en les seves primeres creacions després de sortir de la facultat. Aquelles primeres obres de paper reciclat van ser el germen de les que avui coneixem, molt més sofisticades i realitzades amb papers més nobles.
En l’actualitat treballa amb diferents galeries a Espanya, Portugal, França, EUA i Corea del Sud. Participa anualment en diverses fires d’art, dins i fora d’Espanya, i realitza nombroses exposicions individuals i col·lectives. Les seves obres formen part de prestigioses col·leccions com la Col·lecció Bassat de Barcelona, Col·lecció Entrecanales de Toledo, Col·lecció Rucandio de Cantàbria, Col·lecció Room-Mate Hotels de Madrid, Col·lecció Banc Sabadell, Col·lecció Cajasol, Col·lecció Junta d’Andalusia… Les seves obres han estat també seleccionades per l’arquitecte estatunidenc Peter Marino per decorar botigues de luxe de les firmes Chanel, Tiffany i Louis Vuitton als EUA, Canadà, Austràlia, Àustria, França, Espanya i Qatar.
DECLARACIÓ D’ ARTISTA
Les meves estructures geomètriques no tenen referència figurativa. Estan realitzades a partir de cercles de colors diversos i altres composicions cartesianes, centrades harmoniosament en l’ espai del suport. En ocasions les presento com una estructura-unitat, en un únic format, i en altres com dues o més estructures que es toquen i se superposen o s’ inverteixen, en dos o més panells diferents, formant figures tangents o assecants com el cas dels quatre cercles intersectats que conformen una composició tipus flor.
Quant a la tècnica utilitzo el paper esquinçat que trenco a mà i vaig construint la superfície del quadre des de baix cap amunt, mitjançant la superposició de tires de paper, prèviament doblegades i esquinçades, que són encolades a la tela ordenadament, de forma paral·, fins a completar la composició. El resultat és una obra lleugerament tridimensional, tot i que en el suport bidimensional clàssic de la pintura, de vibrant textura visual, per a l’ observació de la qual és necessària una entrada de llum zenital arrossegada sobre la superfície del quadre.
Pel que fa a la meva feina fuig de l’interès per imitar la natura i segueix lleis pròpies que la fan autònoma i defensar el seu valor per si mateixa. És el meu desig emfatitzar la presència material com a realitat concreta i no com a il·lusió. Les meves composicions suggereixen essencialment plantejaments d’origen suprematista, estructures abstractes ortogonals, formes geomètriques bàsiques o fons monocroms sense figura. Els acabats i la matèria, el paper en els seus colors originals de fàbrica i la tela crua sense imprimació, són essencials en la meva recerca de l’equilibri i la bellesa.
