Giuseppe Capogrossi (Itàlia, 1900-1972) va ser un pintor italià. Capogrossi va néixer a Roma. Després d’obtenir una llicenciatura en dret el 1923–1924, va decidir estudiar pintura amb Felice Carena a l’Accademia di Belle Arti di Roma. L’any 1927 Capogrossi es va embarcar en un viatge de formació a París juntament amb l’artista i conegut Fausto Pirandello.
A la dècada de 1930 Capogrossi va participar en moltes exposicions col·lectives a Roma, Venècia i Milà i París, normalment com a associada a l’anomenada “Scuola romana” (“escola romana”). El 1930 va ser convidat a exposar a la 23a edició de la Biennal de Venècia; El 1933 va signar amb Emanuele Cavalli i altres el “Manifest del Primordialismo Plastico” (El Manifest del Primordialismo Plástico) i el 1934 va ser un dels artistes convidats a l’exposició “Exposició de Pintura Italiana Contemporània” al Museu d’Art Occidental de San Francisco.
En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, l’obra de Capogrossi va canviar a favor d’un estil més abstracte. El seu treball va formar part de l’esdeveniment de pintura al concurs d’art als Jocs Olímpics d’estiu de 1948. El 1950 va ser un dels fundadors del Gruppo Origine, juntament amb Mario Ballocco, Alberto Burri i Ettore Colla a Milà. El grup va llogar una galeria a Roma on van fer la seva única exposició el gener de 1951. La mostra no va tenir èxit i els quatre es van dissoldre uns mesos després.

Capogrossi esdevingué posteriorment un dels principals exponents de l’art informal italià, juntament amb Lucio Fontana i Alberto Burri. Capogrossi va participar al Premio Bergamo els anys 1939, 1940 i 1942, i en exposicions com la primera edició de Documenta a Kassel (1955) i la tercera i cinquena Biennal d’Art de São Paulo el 1955 i 1957.

Capogrossi va morir a Roma el 1972. El 2012, la seva obra va ser objecte d’una retrospectiva a la Col·lecció Peggy Guggenheim de Venècia.